Presentació
Els barris de Guinardó, Gràcia i la Barcelona Vella configuren el marc geogràfic de Josep Cañada. Allà hi trobem els màxims contrastos. Les estructures urbanes i humanes més sòrdides conviuen amb les més entranyables.
Si tota obra és la interpretació que l’artista fa del món, no és casualitat que l’obra de Josep Cañada reflecteixi unes formes i textures sovint agressives, però mai deshumanitzades.
Josep Cañada no és un artista que hagi tingut un accés fàcil al món de l’art. Ha passat per Llotja, però és fonamentalment autodidacta, potser per això, quan treballa, sempre investiga, i aquest esperit de recerca el porta a experimentar amb tota classe de materials i tècniques. No hem pas d’oblidar però, que s’ha vist sovint esperonat per la manca de recursos.
Malgrat tot, no s’ha deixat condicionar mai per la tècnica, ben al contrari ha sabut adaptar-la sempre a les necessitats fins a convertir-la gairebé en un joc. L’ús que fa dels recursos convencionals són sempre creatius en si mateixos.
Un oli no té perquè semblar necessàriament un «oli», ni un dibuix a l’aerògraf ha de ser una exhibició d’aerògraf. Mai tècnica o medi «manen» en la seva obra.
Treballador infatigable va perfilant els seus objectius a base de «fer». El progrés artístic li arriba sempre per la pròpia dialèctica del treball. Treball que genera «sèries» on hi trobem peces culminants que ens permeten seguir l’obra de Josep Cañada. Veiem com la figura va desapareixent per donar pas a l’abstracció, i com s’accentua la tendència al cromatisme auster amb petits contrapunts que venen donats pels colors vius o formes geomètriques que introdueixen l’equilibri dins d’un context aparentment turmentat, amb forats negres i trets direccionals expansius o agressius.
Inquiet per naturalesa, comença a interessar-se per les noves tecnologies i introdueix els mitjans digitals a la seva producció. D’aquest període inicial és molt significatiu el seu treball sobre el llibre El procés de Franz Kafka, que il·lustra amb més de 700 dibuixos. Dintre d’aquest camp encara, explora la manipulació digital de la imatge fotogràfica, donant-li un atrevit tractament pictòric.
La necessitat d’ampliar el seu espai vital el porta a la Terra Alta i allà descobreix nous paisatges que influeixen la seva paleta que es torna més austera i rigorosa, i dona lloc a obres en les que experimenta amb noves textures i suports.
És també notable la seva implicació en la difusió i promoció, dins de l’àmbit de la comarca, tant de la seva obra com la d’altres artistes que han col·laborat en projectes com L’abecedari de la llibertat de Corbera d’Ebre i Art al Ras, ruta escultòrica pels camins de la Terra Alta. Encara dins d’aquest àmbit de dinamització cultural, cal remarcar la organització de les biennals d’art de Corbera d’Ebre i la publicació de la revista d’art Mansanes i pataques.
Som en definitiva davant d’un món obert i suggerent, el món de Josep Cañada. Ens toca ara a nosaltres establir aquesta comunicació artista-espectador tan necessària com enriquidora. Tant de bo això sigui possible. Tots hi sortirem guanyant.